Les coques en toñina y les fogueres

Les coques en toñina y les fogueres | Fuente: Publicación de EL TIO CUC | Redactor: Jose Coloma Pellicer.

VERBENA DE SAN JUAN

Les coques en toñina y les fogueres

La festa de les fogueres ve de temps inmemorial. Aquella que siguen ya vella y siguen filla de Alacant, recordarán que esta festa de San Pere y San Chuan, era de alegre espansió entre la chent popular y hasta de aquelles persones de posisió més holjá. 

  Era estes nists cuant la chent al acabar de sopar formant grupos de families se dirichien al camp, y al rescuart de una figuera sentaven els seus reals, respirant el aire pur de la nit primaveral de lluna clara y serena… 

¡nit de chuñ en Alacant! 

Y unos Baix de la arboleda y altres vora de la mar, en placentera alegríra, tots units, chiquets y grans, contaven corets, ballaven, si había só per a ballar, y si nó, se armaven chocs que molt gust solien donar a les viudes de bon vore y als novios emparellats. 

Cuant era ya micha nit y els pollastres desvelats en els seus cants anunsiaven que era hora de callar, se fea un alto en la broma y tot el mon asentar, tireven má a les sistelles, ahón anava el gran manjar, la bona COCA EN TOÑINA, eixa enpaná celestial que segons conta la Historia va ser invent de un gran sant; y repartintse la coca com se fa entre bons chermans anava entrant suavement, poc a poc, goleta avall, entre glopet y glopet d´eise néctar sin rival que mosatros li diem vi de l´horta de Alacant. 

Esta es la típica festa de San Pere y San Chuan; pero esta festa, con totes estes festes populars, teinia una part impropia de un poble sivilisat; pues mentres unos anaven buscan espansió en le camp y gochaven del ambient de la nit clara y templá, atres, de temple moruno, alarmaven la siutat formant fogueres inmenses en els carrers prinsipals, en les que ardien estroes, maderes, móbles corcast y tots els trastos inutils que arreplegava el vehinat, y era el limit de la grasia de aquella chent ignorant, cuant mes grans eren les flames, en el foc deixar anar un monoll de cuhets borrachos que eixien tots disparats causant, cuant menos, el pánic, cuant no causaven mes mals y li costava la vida a més de algún desgrasiat. 

Per fortuna, tals costums pasaren pa no tornar. De alló no queda ya mes que lo sá y tradicional; la rica COCA EN TOÑINA y pendre el ros en el camp. De aquelles brutals fogueres res queda: se han trasformat en cuadros y monuments de bon humor y de art; y elles son per lo famoses gran atracsió p´Alacant. 

Firmado: JOSE COLOMA PELLICER (Director de EL TIO CUC)

Redactor:   Josep Coloma Pellicer | EL TIO CUC